És un barri assossegat, silenciós i poc freqüentat, amb carrers de noms amb reminiscències religioses –Jesús i Maria, Cister, Dominics- o geogràfiques –Melilla, Vendrell- o definitivament locals, com Quatre Camins. Una zona recollida on encara s’hi pot veure circular un “Morgan”, com m’ha passat avui mateix. Escoles prestigioses i un veïnat poc afeccionat a deixar-se veure. El restaurant va ser impulsat per la família López de Lamadrid, una nissaga d’editors veïns del barri. Eren –o són- propietaris d’una finca que havia estat explotació agrícola i van imaginar convertir l’antiga bassa de reg en restaurant, pel que van recórrer als arquitectes Oscar Tusquets –germà de la l’editora Esther Tusquets- i Lluís Clotet. El resultat va ser respectar la bassa, omplint-la de contingut -mai millor dit- amb la construcció d’un restaurant que sobresurt amb una coberta de teules a quatre vessants i estructura interior de fusta vista. Una estructura que des del meu punt de vista atorga calidesa i capacitat d’evocació al conjunt, convertint-lo en un dels restaurants més bonics i acollidors de la ciutat. L’obra va guanyar el premi FAD d’arquitectura 1978-1979. “La Balsa” és un restaurant burgès, naturalment, i practica una cuina sense excessos ni extrems, ni antiquada ni d’avantguarda. S’hi cuida el producte i la salut dels clients, mantenint-se en un nivell de preus acceptable. Un lloc còmode, adient per a les converses a mitja veu, per convidar-hi un client i que disposa de fantàstiques terrasses on els sopars estiuencs es converteixen en privilegi. “La Balsa” Infanta Isabel, 4 932 115 048 labalsarestaurant.com]]>
Marius
en dijo
Francament brodat, precís i amb concisió poètica.
Personalment en dono fe,
quantes estones he jagut al costat d’aquells qui estimo,
a l’obaga d’una ciutat punyent, estressant, nerviosa…
La Balsa si, es un lloc on el temps s’olora, on perceps els detalls
dels que t’acompanyen, on les odes prenen forma, i els menjars et
donen l’excusa d’estar en un lloc que evoca la catarsi.
Brinda aquest espai a l’estiu, en un racó del seu portxat, on la taula
es fon amb la fulla i la flor del seu presumit jardí,
prenent la mà calida d’una dolça companyia,
de segur…. l’ovacio et genera alegria.
l’espill
Ventura
en dijo
Moltes gràcies! 🙂
Pierre Roca
en dijo
Gràcies pel teu comentari, Marius.
«La Balsa» ens inspira sensacions semblants. Ho celebro.
Fins aviat.